És l'economia, estúpid

1 Història de  la frase

A la campanya electoral de les presidencials nord-americanes de 1992 l’estrateg  de la campanya electoral de Bill Clinton, James Carville, a fi de mantindre la campanya enfocada en un missatge va apegar un cartell en les oficines centrals amb tres punts escrits:

1.    Canvi vs. més del mateix.

2.    L'economia, estúpid.

3.    No oblidar el sistema de salut.

Encara que el cartell era només un recordatori intern, la frase es va convertir en una espècie d'eslògan no oficial de la campanya de Clinton, i, al final, va resultar decisiva per a modificar la relació de forces i derrotar Bush.

2 La crisi econòmica

En aquest moment el tema comú de conversa és la crisi, no entraré en les causes perquè són complexes, i la seua explicació excedeix dels meus escassos coneixements en matèria econòmica, no obstant voldria incidir breument en la seua complexitat, i l'explicació de la mateixa no pot ser simple i requereix esforç i coneixements, vull dir amb açò que, no podem conformar-nos amb frases com 'la herència rebuda, 'las hipoteques subprime', 'la cobdícia dels banquers', 'la classe política' etc...

Ara bé de totes les crisis econòmiques s'acaba eixint, uns països ho faran abans i altres després, unes comunitats ho faran abans i altres després, unes més preparades i altres més malparades, però al final se n'ix. De les decisions polítiques que es prenguen determinaran la rapidesa i la forma en què ho fem. Per això mateix cal insistir que la política és cosa de tots els ciutadans.

Imaginem que un dia en 2014, 2015 o dos mil quan siga llegim “Hem eixit de la crisis”, en aqueix moment En que treballarà la gent? perquè si de quelcom estem segurs és que no serà en la construcció. Quins seran les ocupacions demandades? Com serà aquesta societat? Ens quedem amb el turisme, el 'soliplatja' i Quan es normalitzen els països del nord d'África? Perquè ací també hi haurà 'soliplatja' i Podrem competir en preu?  De què parlem, de casinos, prostitució i fum de tabac? Aqueix és el model? La Cuba de Batista? O, al contrari cal construir un sistema productiu basat en el coneixement: energies renovables, desenrotllaments informàtics, biotecnologia, indústria agroalimentària, etc."

 3 L’educació desprès de la crisis

El nou (?) sistema educatiu que ens proposa l'actual govern En quines condicions ens deixarà quan isquem de la crisi? Fora de frases buides 'La educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i el nivell de prosperitat d'un país.'

 La Llei General d'Educació de 1970 s'aprova per la necessitat que els ciutadans tinguessen uns coneixements mínims per a poder adaptar-se a un procés de producció més complex, en certa manera podríem dir que la LGE és fruit del pla d'estabilització de l'economia aprovat pel govern del dictador mitjançant un Decret Llei, el 21 de juliol de 1959, abans, en una economia autàrquica amb saber llegir i escriure i les quatre regles n’ era prou. 

De la mateixa manera podríem dir que la LOGSE, amb la universalització de l'educació fins als 16 anys és fruit de l'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees signada a Madrid el 12 de juny de 1985.

El nou sistema educatiu que s’infereix del projecte de llei molt em tem que estiga pensat per a una economia que no existirà quan acabe la crisi. Ens dedicarem a l’elaboració de productes de baixa qualitat i baixos preus? Competint amb qui? Amb els xinesos? Passarem a ser els xinesos d'Europa? O ens dedicarem a la producció de qualitat, original i d’alt valor afegit? El primer requereix molts ciutadans amb escassa preparació i baixos coneixements; mà d'obra poc qualificada i salaris baixos, uns quants capatassos servils i els amos de sempre. El segon requereix ciutadans educats i lliures.

Veuen vostès. com parlar de política és important? En realitat estem parlant de futur i com diu Woody Allen 'Me preocupa el futur perquè és on passaré la resta de la meua vida'

És política, estúpid.