Com va arribar don Julio Rodríguez Martínez a la
cartera d'educació és un misteri. Una
versió és que Carrero va consultar amb Franco la llista de ministres i li va
comentar que li faltava educació, a la qual cosa el cabdill li va dir que per
què no anomenava a “aquest rector de la universitat madrilenya que era tan intel·ligent”,
referint-se al filòsof Muñoz Alonso, però Carrero va entendre que es tractava
del titular d'una altra universitat madrilenya i va cridar a què la dirigia,
Julio Rodríguez. L'altra versió és que, quan Carrero li comunica a Franco que
un catedràtic granadí es farà càrrec de la cartera d'Educació, el general pensa
que es tracta del prestigiós catedràtic de Dret Polític i ex-rector de la
Universitat granadina, Luis Sánchez-Agesta."
El cas és que apareix el nomenament el BOE número 140 d'11 de juny de 1973 en
virtut del Decret 1159 es van anomenar els ministres del primer (i únic) govern
del senyor Luís Carrero Blanco, entre ells don Julio a càrrec de la cartera
d'Educació i Ciència
El 29 d'agost de 1973 don Julio en declaracions a ABC avançava entre
altres (convé llegir senceres les declaracions) el canvi de calendari, encara
que de manera experimental per a tres universitats: Màlaga, Extremadura i la
quarta de Madrid.
El 29 de setembre de 1973 en el BOE número 234 es va publicar l'orde
de 27 de setembre en què s'establia el nou calendari, amb caràcter
experimental, però per a tot l'estat, i que en honor al senyor Julio i com a
imitació d'un altre Julio, Cèsar, va passar a la història com “calendari juliano”
Les
conseqüències de tot això va ser que uns quants estudiants privilegiats, entre
els que, per desgràcia, no em conte, atès que estava fent el servei militar,
van gaudir de les vacacions més extenses en temps de pau: set mesos, set.
Només citar i comentar alguns
paràgrafs de l'exposició de motius de l'orde que instaurava el “calendario
juliano”
“Con el fin de proporcionar más y mejor
educación universitaria, ha de constituirse un sistema educativo que desarrolle
al máximo la capacidad de todos y cada uno de los alumnos, mediante la
racionalización de algunos aspectos del proceso educativo, aunque para lograrlo
deban someterse a revisión algunos esquemas tradicionales.
Fiel a esta idea, se
adopta en la presente Orden la medida de política educativa consistente en
modificar, con carácter experimental, el tradicional calendario universitario adecuando
el año académico al natural, con el convencimiento de que con ello se
contribuye a hacer realidad la parte esencial y más noble de la reforma
educativa: La calidad de la enseñanza."
Observes que ja apareix el motiu
final del “calendario juliano” la qualitat de l'ensenyança, reinterpretant a Marie-Jeanne
Roland de la Platiere “Oh! qualitat, quan crims es cometen en el teu nom”
Però no sols és això només
fixem-nos que don Julio va ser un avançat no sols de la qualitat sinó també de
la protecció dels alumnes menys dotats com podem deduir del següent paràgraf de
la mateixa exposició de motius:
“En el orden sociológico,
dado el derecho de todo ciudadano de un tiempo dedicado al descanso, el sistema
que establece permite que todos los alumnos puedan tener su periodo de
vacaciones veraniegas obviando los inconvenientes, en este aspecto, de la
estructura actual del curso académico, que motiva que los alumnos menos dotados
o en los que confluyan circunstancias de la más variada índole no tengan
realmente vacaciones, porque cumplido el actual periodo lectivo deben proseguir
su preparación para los exámenes de septiembre.”
És a dir, don Julio va ser un precursor de l'atenció a la diversitat,
preocupat pel que hui diem alumnes amb necessitats específiques de suport
educatiu, i, a més va procurar el seu benestar d'una manera menys onerosa per a
l'erari públic, no feien falta més professors ni grups de suport, ni altres
mesures complementàries, només era necessari un canvi de calendari.
Quan els comptava als meus fills
això del calendari julià no s'ho creien, i totes estes coses cal conèixer-les,
ja que tot és susceptible de repetir-se, reiterar-se, incidir.
Els pobles que no coneixen la
seua història estan condemnats a repetir-la.
