En les converses que he mantingut, les darreres setmanes amb equips
directius, companys, amics, coneguts i saludats, tots ells relacionats amb el
món educatiu hi ha una pregunta que es
repeteix: Tindrem que canviar els llibres de text el poper curs?
- Tranquil·litat. És la meua resposta, que he repetit tantes voltes que de
vegades hem sent proveïdor de transilium dels meus interlocutors.
La veritat és que al
voltant dels llibres de text hi ha molts interessos legítims uns i altres no
tant. Legítims són els de les editorials que fan una gran inversió per tal de
publicar nous materials any rere any, donant treball a moltes persones.
Legítims són els dels llibreters pels quals la venda dels llibres de text
representa al setembre una bona part del seus ingressos anuals. Legítims són
els dels pares que en acabar un curs ja estan pensant en el que van a tenir que
pagar pels nous llibres dels seus fills. Dels interessos il·legítims o
al·legitims no pense dir res.
Davant la notícia anem a
la llei. En la Disposició addicional quarta de LOE que la LOMCE no modifica
podem llegir:
Disposición
adicional cuarta. Libros de texto y demás materiales curriculares.
1. En el
ejercicio de la autonomía pedagógica, corresponde a los órganos de coordinación
didáctica de los centros públicos adoptar los libros de texto y demás
materiales que hayan de utilizarse en el desarrollo de las diversas enseñanzas.
2. La edición y
adopción de los libros de texto y demás materiales no requerirán la previa
autorización de la Administración educativa. En todo caso, éstos
deberán adaptarse al rigor científico adecuado a las edades de los alumnos y al
currículo aprobado por cada Administración educativa. Asimismo, deberán
reflejar y fomentar el respeto a los principios, valores, libertades, derechos y
deberes constitucionales, así como a los principios y valores recogidos en la
presente Ley y en la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de
Protección Integral contra la Violencia de Género, a los que ha de ajustarse
toda la actividad educativa.
3. La
supervisión de los libros de texto y otros materiales curriculares constituirá
parte del proceso ordinario de inspección que ejerce la Administración
educativa sobre la totalidad de elementos que integran el proceso de enseñanza
y aprendizaje, que debe velar por el respeto a los principios y valores
contenidos en la Constitución y a lo dispuesto en la presente Ley.
A més a més en les dues resolucions citades apareix en el
punt 5 el següent:
Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars
adoptats no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de sis
anys, des de la data de la seua adopció. Excepcionalment, quan la programació
docent ho requerisca, la substitució abans del termini mencionat haurà de ser
autoritzada per la direcció territorial corresponent, amb un informe previ de
la Inspecció Territorial d’Educació davant de la sol·licitud del centre, que
haurà de realitzar-se amb anterioritat al 30 d’abril.
Poden concloure que la
Conselleria d'Educació, Cultura i Esport no té potestat per a mantenir, autoritzar
i/o canviar llibres de text. La llei és clara:
- Els
llibres i/o materials didàctics els trien els òrgans de coordinació didàctica.
- Els centres docents poden utilitzar els
llibres que considerem millor per a la tasca educativa a desenvolupar, l'única
condició es qresumiria en què respectaren els valors constitucionals.
- En cas de dubte seria la Inspecció d'Educació ho revisarà
mirant la PGA on es recullen la relació de llibres de text que utilitza el
centre.
- Els
centre que haja substituït els llibres fa menys de sis anys i vulguem
canviar-los pel proper curs cal, en compliment de les esmentades Resolucions que
ho demanen abans del 30 d'abril.
Però, hi ha un altra cosa que em preocupa molt i és, l'últim
paràgraf de la notícia:
Suposem que, sols va haver un únic material per a tota la Comunitat
Valenciana? Esperem que no es faça així que els materials contemplen les
diferències de cada una de les comarques; però així i tot: On quedem els legítims
interessos de les diferents editorials? On queda l'autonomia pedagògica? A més
a més el fet d'uns materials únics per a tots els alumnes em duen al pensament altres
temps o altres latituds.
Amb aquestes cabòries sols fem que garbellar aigua.
.