La cultura de l'esforç

Poques vegades les coincidències es concatenen, és estrany, però a causa de la seua raresa, quan passa veiem les coses amb claredat.

Anem al començament, divendres 21 de setembre per correu electrònic he rebut una invitació a la conferència que donaria el darrer ministre d'educació del govern del PSOE: Ángel Gabilondo; em van assaltar els dubtes, un dissabte a les 12 del matí, eixir de casa, agafar l’autobús, la veritat és que la mandra, ... d'altra banda sempre trobaré un company que fa temps no veig... així que va la cosa... amb el dubte a l'esquena segueix amb el correu.

Després dels habituals correu que envies a la paperera de reciclatge sense més, obric un altre amb "Anteproyecto de ley orgánica para la mejora de la calidad educativa". Amb els avantprojectes sempre passa el mateix, no m'agrada llegir-los, quan es converteixen en llei ja no ser que estava a l'esborrany, que s'ha suprimit, que s’ha canviat, cada vegada que surt un nou faig la promesa no llegir-lo, promesa, que,  inevitablement, incompleix.

Així que en açò estem...  faig una lectura ràpida, i com en totes les obres humans hi ha pros i contres, èxits i errors, en aquest cas, com no pot ser d’altra manera, hi ha èxits: pocs i atrocitats: prou; temps haurà d'analitzar-lo, el que ve al cas es que la lectura contribueix a la meua decisió d'assistir a la xerrada de l’Ángel Gabilondo. Les casualitats s'encadenen.

 Presa la decisió, arribar a la xerrada va costar el seu, perds l'autobús, el següent tardarà 18 minuts a arribar, busques un altre autobús alternatiu al final arribes tard, amb quasi 20 minuts de retard però, com sempre, la xerrada no ha començat, encara que no tens lloc, si bé, al final aconsegueixes fer-ho en una incòmoda cadira de tisora. La xerrada no va estar malament, el ponent catedràtic de metafísica, verb fàcil i amb anècdotes interessants: bon professor. Va parlar del "Anteproyecto", va estar mesurat, i a pesar de tindre davant un auditori afí no va entrar en la demagògia, va evitar en tot moment jutjar les intencions del nou ministre, va reconèixer errors propis. Bé.

Encara no sé les causes, però els mots emprenedor i esforç no deixaven de rondar-me el cap. Segons el diccionari: Emprenedor "s'aplica a la persona que té iniciativa i decisió per a emprendre negocis o escometre empreses" i esforç, acció d'esforçar que és: "obligar-se algú a si mateix a fer quelcom per al que es necessita molta força física o aplicar intensament la intel·ligència, la voluntat o qualsevol facultat espiritual."

Aquesta vegada l'autobús va arribar prompte, vaig tenir seient  i amb aquestos pensaments a l'arribar a casa observe un senyor d'uns trenta i tants anys escarbant en el contenidor de fem, normalment ja no prestes atenció, és una imatge molt freqüent, però en aquell moment em va vindre al cap la paraula emprenedor, en això, de sobte de dins del contenidor ix una xiqueta d'uns 8 o 9 anys, amb un ampli somriure, i amb una lletuga, que li dóna al senyor que, l'ajuda a eixir del contenidor, la visió de la xiqueta em va portar a la ment la paraula esforç. La casualitat que tanca el cercle.

              En el transcurs de la xerrada vaig anotar una frase d'Ángel Gabilondo: "Que els experts en pals de golf no ens donen lliçons d'esforç." 

               Hui al escriure açò recorde aquests fragments del poema de Miguel Hernández:

Carne de yugo, ha nacido
más humillado que bello,
con el cuello perseguido
por el yugo para el cuello.

[…]

Empieza a sentir, y siente
la vida como una guerra,
y a dar fatigosamente
en los huesos de la tierra.

Contar sus años no sabe,
y ya sabe que el sudor
es una corona grave
de sal para el labrador.

Dedicat a aqueixa xiqueta anònima que el dissabte 22 de setembre de 2012 sobre les 14 hores eixia d'un contenidor de fem de la ciutat de València amb un encissam en la mà i un somriure a la cara. Quan a qualsevol responsable educatiu li escolte dir la paraula “esforç” pensaré en ella.