domingo, 3 de febrero de 2013

El candirú



Les últimes notícies dels papers de Barcenas, els sobres, les llistes amb els beneficiats -dels sobres- i els benefactors -els omplidors de sobres- m'han portat a la memòria a un peix que habita en l'Amazones, que pot arribar a aconseguir els 15 cm. s'allargat i transparent, per la qual cosa és pràcticament indetectable davall de l'aigua: el Candirú (Vandellia cirrhosa) , És especialment famós i temut per la seua agressivitat a allotjar-se en els orificis genitals o excretors de les seues preses per a alimentar-se de la seua sang. Una vegada introduït en l'animal hoste a través d'algun dels seus orificis (en especial la uretra, la vagina, l'anus i el penis) s'instal·la en el seu interior, estén unes espines i comença a alimentar-se amb la seua sang. Pareix que no la succiona, sinó que es connecta amb alguna artèria de l'hoste i fa que la seua sang passe a través del seu propi sistema circulatori. Una vegada introduït en el cos, el Candirú és pràcticament impossible de desallotjar, si no és per mitjà de la cirurgia.

És fàcil fer un paral·lelisme entre alguns comportaments humans i els del candirú. No obstant això açò seria injust per a... el candirú.
Pel que s'ha vist i llegit fins hui hi ha personatges experts a introduir-se en les institucions, instal·lant-se en elles, aprofitant-se dels treballs dels altres, però a diferència del candirú, la labor d'aquestos es propaga, contaminant als que té al voltant i aquestos a altres fins que al final la institució està totalment cucada i qualsevol intent de regenerar-la és inútil. Només serveix la cirurgia. La percepció que la ciutadania té és que certes institucions són autèntics podrimeners, ja no cal dir res, ja no hi ha paraules que expliquen açò. Hui la ciutadania entén que d'aqueix podrimener va partir la separació de Garzón de la carrera judicial. S'entenen certs contractes i certes privatitzacions a la vista dels dons anotades per Bárcenas.
Insistisc en el fet que les paraules no serveixen tampoc publicar la declaració de la renda en una pàgina web. Com vaig llegir ahir en les xarxes socials: 'Yo no em drogue: comproven les meues factures i veuran que en cap posa heroína”
Els candirús humans han propalat la seua iniquitat a tots els extrems, tots sabíem el que passava a València, bona part dels votants estaven enganyats? o potser pensaren en algun favor passat o futur? O Què el seu pis, adquirit fa molts anys, pel fet de que se'l taxaren en tres-cents mil euros els convertia en milionaris? Ignoraven la distinció entre valor d'ús o valor de canvi, com deia Antonio Machado: 'Es de necios confundir valor y precio”
Per què no comencem per modificar el codi penal perquè els delictes de malversació de cabals públics, suborn i, en general, els delictes econòmics no prescriguen mai?
No, definitivament, aquesta és una crisi de major calat, açò no s'arregla fent pública una declaració de la renda. Requereix un canvi estructural, un canvi constitucional o el candirú haurà guanyat la batalla i la nostra societat esdevindrà un cadàver devorat des de dins.

No hay comentarios:

Publicar un comentario