domingo, 7 de junio de 2020

La llei de préstecs i arrendaments

Continuem mirant pel retrovisor.

El 23 d'agost de 1939 se signa a Moscou el Tractat de noAgressió entre l'Alemanya nazi i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, conegut col·loquialment com a Pacte Ribbentrop-Mólotov, (els ministres d'Afers exteriors d'aquests països, Joachim von Ribbentrop i Viacheslav Mólotov respectivament).

L'1 de setembre de 1939 amb l'atac a Polònia per l'Alemanya nazi va començar la 2ª Guerra Mundial. Des de final de setembre de 1939 en què Polònia es rendeix fins a abril de 1940 transcorre el que es coneix com la “guerra falsa”, el dia 9 del citat mes Alemanya ocupa Dinamarca i envaeix Noruega. El 10 de maig Alemanya envaeix Bèlgica, Holanda i Luxemburg i en només 46 dies els que van del 10 de maig al 25 de juny de 1940 França es rendeix als nazis.

Únicament Gran Bretanya pot enfrontar-se a Hitler, però aïllada sense poder produir per si mateixa el necessari per a la guerra sembla imminent la seua caiguda i que tota Europa siga engolida per la tirania nazi.

El Congrés dels Estats Units havia aprovat en la dècada dels trenta les anomenades  lleis de neutralitat, concretament en 1935, 1936, 1937, aquesta a causa de la guerra civil espanyola, ja que les anteriors només contemplaven conflictes entre estats i no conflictes interns, i finalment la de 1939 que permetia que tots els bel·ligerants, sense distinció d'agressors i agredits, pogueren comprar subministraments en tant utilitzaren el sistema de pagament en efectiu i transport per compte del comprador; si bé en principi la llei era un avantatge per a Gran Bretanya que disposava d'una major flota, les reserves monetàries eren tan escasses que feien inviable el proveïment i tot això sense comptar amb els atacs dels submarins alemanys.

 Les urgents demandes de Churchill a Roosevelt (tots dos havien coincidit com a responsables de la marina en els seus respectius governs) van instar a aquest a promoure davant el  Congrés la Lend-Lease Act (Llei de préstecs i arrendaments) aprovada al març de 1941 i que donava autoritat al president per a ajudar a qualsevol nació la defensa de la qual considerara vital per als Estats Units i que a canvi s'acceptaria qualsevol tipus de pagament que es considerara satisfactori. Aquesta llei va permetre l'ajuda en armaments, munició, camions, aliments a Gran Bretanya,  als països de la futura Commonwealth que van rebre el 63% del total i altres països contendents, l'URSS, per exemple, va rebre el 22% del total (La pel·lícula “Acció en l'Atlàntic nord” de 1943 versa sobre aquests fets).

El conjunt de l'ajuda va ascendir a quasi 50.000 milions de dòlars, dels quals una part significativa van ser lliuraments sense cap pagament a canvi. Aquesta ajuda militar va ser essencial per al triomf dels Aliats en la guerra.


Com estaria el món actual si en 1941 el president dels Estats Units no hagués estat Franklin Delano Roosevelt? Què hagués estat, per exemple,  Donald  John Trump? 

A què tots els polítics no són iguals?

sábado, 30 de mayo de 2020

Rosa Parks i doña Cayetana

Rosa Parks va passar a la història l'1 de desembre de 1955 aqueix dia va prendre un autobús A Montgomery (Alabama) per a tornar a la seua casa. En aqueixos anys els autobusos estaven senyalitzats amb una línia: els blancs davant i els negres darrere. Així, la gent de raça negra pujava a l'autobús, pagava al conductor, es baixava i pujava de nou per la porta posterior, no obstant això els negres podien asseure's en els seients del centre de l'autobús si cap blanc el requeria i això va fer Rosa Parks. En un moment el conductor li va ordenar que cedira el seu lloc a un jove blanc que acabava de pujar, Rosa Parks es va negar i a partir d'ací els esdeveniments es van escapar al control dels seus protagonistes. El conductor va tractar de convèncer-la afirmant  que era el que marcava la llei
-  Cridaré a la policia i l'arrestaran¬ – li va dir.

Efectivament això és el que va passar, en compliment de la llei Rosa Parks va ser arrestada acusada de pertorbar l'ordre i condemnada a pagar una multa de 14 euros.
Arran d'això la població va organitzar un boicot als autobusos que va durar 382 dies. L'empresa d'autobusos va entrar en pèrdues,  la llei va ser revocada però, no sols aqueixa llei sinó  moltes altres que consagraven la segregació racial. Algunes vegades una sola espurna pot incendiar la prada
Rosa Parks va rebre en 1999 la medalla d'Or del Congrés dels Estats Units en reconeixement a tota una vida de lluita contra el racisme.
Si hui dia hi haguera una diputada en el Congrés d'Espanya filla de Rosa Parks, Na Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta Ramos es referiria a ella, sense faltar a la veritat, - la millor mentida és una veritat incompleta- com a filla de delinqüent.