Memento mori és una frase llatina que significa “Recorda
que moriràs” en el sentit que has de recordar la teua mortalitat com ser humà. Es
sol utilitza per a identificar un tema freqüent, o tòpic, en l'art i la
literatura que tracta de la fugacitat de la vida.
La frase té el seu origen en un peculiar costum de
la Roma antiga, que potser tindrà origen sabí. Quan un general desfilava
victoriós pels carrers de Roma, darrere d'aquest un esclau s'encarregava de
recordar-li contínuament les limitacions de la naturalesa humana, a fi
d'impedir que incorregués en la superba i pretengués, a la manera d'un déu
omnipotent, usar el seu poder ignorant les limitacions imposades per la llei i
el costum.
Qui realitza, o millor dita, cal que realitze la
funció de l'esclau en les modernes societats democràtiques? Qui encerta a
aconsellar el governant, no ja, de la seua condició de mortal, encara que a
vegades, a la vista de certs comportaments, també seria necessari, sinó d’allò
que és factible en les seues propostes de govern?
Crec que aqueixa missió li correspondria a
l'assessor i als funcionaris són aquestos els que han d'advertir al polític de
la utilitat, inutilitat o inclús de la neciesa, barbaritat o comicitat de
certes decisions, promeses o declaracions, atès que cal que han de ser els
propis funcionaris els encarregats de portar a la pràctica, decisions, promeses
o declaracions; de redactar les ordes, resolucions, instruccions, circulars que
incideixen en els ciutadans i en els propis funcionaris. Un exemple d'açò seria
la sèrie de TV, 'Yes, minister' emesa per la TV3 amb el títol de 'Sí ministre'
Ara bé. Tenim en la nostra Administració eixe tipus
de personal? Hi ha ací algú capaç de dir a una consellera o conseller: 'No
senyora o no senyor, això no pot fer-se? Tenim a algú capaç de dir-li a un
secretari/a autonòmic, o director/a general 'No senyor o no senyora, això que vostè
proposa és una barbaritat que li condueix a ser la rialla del país sencer?
Max Weber va analitzar les formes de dominació o
autoritat que legitimaven l'obediència. Per a explicar com es realitzava o
executava de manera efectiva esta autoritat va categoritzar les tres formes
bàsiques que, al seu parer, adquiria l'administració, en tres formes bàsiques:
- L'administració burocràtica pura, o siga, l'administració atinguda a l'expedient, és la forma més racional d'exercir-se una dominació; i ho és en els sentits següents: en precisió, continuïtat, disciplina, rigor i confiança per al sobirà i els administrats.
- De caràcter tradicional descansa en la legitimitat dels assenyalats per a exercir l'autoritat (autoritat tradicional) correspon un model patrimonialista de la burocràcia, constituïda no per funcionaris sinó per servidors del senyor.
- De caràcter carismàtic, caracteritzada per una selecció que no està basada en aspectes estamentals, sinó que s'és triat al seu torn per qualitats carismàtiques: al profeta corresponen els deixebles, al príncep de la guerra el “seguici”, al cap, en general “els homes de confiança”
Al llarg dels últims anys s'ha generat una
burocràcia, seguint la terminologia de Max Weber, més de caràcter tradicional i
carismàtic que una administració racional. Els alts funcionaris no ocupen llocs
de responsabilitat per coneixement, preparació o laboriositat sinó per ser
fidels i acrítics servidors, en compte de lleials funcionaris, no oblidem que
fidel ve de fe i lleial de llei. Podem dir que s'ha creat una burocràcia per a
polítics que manen en compte de per a polítics que governen i no és el mateix
manar que governar.
Així, excepte honroses excepcions, cap funcionari
qüestiona el que diu el polític de torn i així apareixen temes com l'educació
per a la ciutadania en anglès impartida per professor i traductor, el
portaviandes en els menjadors escolars, les plans de millora de hui per a demà,
els quilòmetres de casa al centre educatiu comptats en línia recta, beques de
llibres el termini de presentació dels quals comença una vegada concloses les
classes amb els alumnes, termini que posteriorment s'amplia al mes de setembre
i un llarg catàleg que està, per desgràcia, lluny de concloure. En cap de tots
ells Hi ha hagut un assessor o un funcionari de confiança que digués al
polític: 'Memento mori'? La resposta és no, i així ens va.
Passat el temps aquesta notícia em dóna la raó "La justicia enmienda la plana al Consell con los jefes de servicio (Los fallos cuestionan la sustitución de cargos de concurso por otros a dedo)"
