1 Història
de la frase
A la campanya electoral de les presidencials
nord-americanes de 1992 l’estrateg de la
campanya electoral de Bill Clinton, James Carville, a fi de mantindre la
campanya enfocada en un missatge va apegar un cartell en les oficines centrals
amb tres punts escrits:
1. Canvi vs. més del mateix.
2. L'economia, estúpid.
3. No oblidar el sistema de
salut.
Encara que el cartell era
només un recordatori intern, la frase es va convertir en una espècie d'eslògan
no oficial de la campanya de Clinton, i, al final, va resultar decisiva per a
modificar la relació de forces i derrotar Bush.
2 La crisi econòmica
En aquest moment el tema comú de
conversa és la crisi, no entraré en les causes perquè són complexes, i la seua
explicació excedeix dels meus escassos coneixements en matèria econòmica, no
obstant voldria incidir breument en la seua complexitat, i l'explicació de la
mateixa no pot ser simple i requereix esforç i coneixements, vull dir amb açò
que, no podem conformar-nos amb frases com 'la herència rebuda, 'las hipoteques
subprime', 'la cobdícia dels banquers', 'la classe política' etc...
Ara bé de totes les crisis
econòmiques s'acaba eixint, uns països ho faran abans i altres després, unes
comunitats ho faran abans i altres després, unes més preparades i altres més
malparades, però al final se n'ix. De les decisions polítiques que es prenguen
determinaran la rapidesa i la forma en què ho fem. Per això mateix cal insistir
que la política és cosa de tots els ciutadans.
Imaginem que un dia en 2014, 2015
o dos mil quan siga llegim “Hem eixit de la crisis”, en aqueix moment En que treballarà la gent? perquè si de
quelcom estem segurs és que no serà en la construcció. Quins seran les
ocupacions demandades? Com serà aquesta societat? Ens quedem amb el turisme, el
'soliplatja' i Quan es normalitzen els països del nord d'África? Perquè ací
també hi haurà 'soliplatja' i Podrem competir en preu? De què parlem, de casinos, prostitució i fum
de tabac? Aqueix és el model? La Cuba de Batista? O, al contrari cal construir
un sistema productiu basat en el coneixement: energies renovables,
desenrotllaments informàtics, biotecnologia, indústria agroalimentària,
etc."
3 L’educació
desprès de la crisis
El nou (?) sistema educatiu que
ens proposa l'actual govern En quines condicions ens deixarà quan isquem de la
crisi? Fora de frases buides 'La educació és el motor que promou la
competitivitat de l'economia i el nivell de prosperitat d'un país.'
La Llei General d'Educació de 1970 s'aprova
per la necessitat que els ciutadans tinguessen uns coneixements mínims per a
poder adaptar-se a un procés de producció més complex, en certa manera podríem
dir que la LGE és fruit del pla d'estabilització de l'economia aprovat pel
govern del dictador mitjançant un Decret Llei, el 21 de juliol de 1959, abans,
en una economia autàrquica amb saber llegir i escriure i les quatre regles n’
era prou.
De la mateixa manera podríem dir
que la LOGSE, amb la universalització de l'educació fins als 16 anys és fruit
de l'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees signada a Madrid el 12 de juny
de 1985.
El nou sistema educatiu que s’infereix
del projecte de llei molt em tem que estiga pensat per a una economia que no
existirà quan acabe la crisi. Ens dedicarem a l’elaboració de productes de
baixa qualitat i baixos preus? Competint amb qui? Amb els xinesos? Passarem a
ser els xinesos d'Europa? O ens dedicarem a la producció de qualitat, original
i d’alt valor afegit? El primer requereix molts ciutadans amb escassa
preparació i baixos coneixements; mà d'obra poc qualificada i salaris baixos,
uns quants capatassos servils i els amos de sempre. El segon requereix
ciutadans educats i lliures.
Veuen vostès. com parlar de
política és important? En realitat estem parlant de futur i com diu Woody Allen
'Me preocupa el futur perquè és on passaré la resta de la meua vida'
És política, estúpid.
