En aquests acaloradors dies d’agost, que percep més tediosos que en anys
anteriors sense acabar d'entendre si a causa de la crisi, als telediaris, o als diaris plens de gom a gom de notícies sobre festes absurdes, amb
entrevistes a gents més absurdes encara que no tenen res a dir i que a més no
saben dir-ho, o que cada any que passa em faig més... escèptic?
Els
anuncis de Loteries
En orde cronològic, és a dir, tal com vaig ser conscient d'ells el primer
va ser l'anunci de la loteria, la primera vegada que ho vaig sentir, va ser a
la ràdio del cotxe, no diré que vaig estar a punt de tenir un accident, perquè
estava parat en un semàfor, però al veure'm, el conductor del cotxe del costat,
va posar una cara estranya i al canviar a verd va eixir disparat, sens dubte al
pensar: "ostia, menut boig ", referint-se a mi, clar. Ho descric: Una
veu afirma que "fa més de cent anys" (sic.) a principis del segle XX
uns enginyers americans s'estan masegant el cervell per a produir automòbils en
sèrie -en llenguatge d’entrevista d’agost- treballant com a capolls per a
desenrotllar la indústria, però ací a Espanya -continua l’anunci- estem
comprant loteria per a quan aquells ho fabriquen comprar-ho. A l’Amèrica (del
nord, per descomptat) tindran llocs de treball en investigació i en fàbriques i
ací, esperant la sopa bova, com és tradicional, com és de sentit comú.
Així tenim un govern o governs, més bé diria des-governs que han inventat
la paraula emprendedurismo, i què per activa, passiva i perifràstica se'ls
ompli la boca amb l'autoocupació, això sí no vaja a sol·licitar crèdit a un
banc, per a emprendre i; desprès de un fum de discursos, declaracions, reunions
al més alt nivell, acabem tornant a la frase unamuniana "Qué inventen ellos"
En un altre anunci mentre els treballadors d'una marca, estrangera, de
sabatilles esportives, innovaven investigant com crear bosses d'aire dins de
les soles, a Espanya els joves esperaven que aparegués l’esmenta’t calçat en les botigues per a comprar-ho amb
els diners fàcils de la loteria. I com no hi ha dos sense tres, ¿els creatius?
publicitaris no acaben ací; així, en un altre anunci, mentre un marí anglès es
deixa la vida per a dibuixar un mapa d'Austràlia, Què fem ací? Exacte! Comprar
loteria perquè quan aquell acabe de traçar els mapes contractar un creuer. Un
es pregunta, Aquests tipus no han sentit parlar d’ Alejandro Malaspina,
ni de Jorge Juan?
És el que hi ha, la solució a la crisi és la loteria, també ajuda resar a
la verge del que siga -la ministra d'ocupació, de l’atur dixit. El ser
famós, el botelló i el treballar en un contracte a temps parcial per una merda
de sou. Doncs molt bé, aquest és el país que volem.
Emigra a Harvard
Llig, i algun telediari es fa reso, aventure que per a omplir l'espai
deixat lliure al no arribar a temps la important entrevista amb què el vuitè
classificat en el concurs de míster de la localitat de "Ladillas de
l'Empapelado" que: Harvard contracta a una experta en biocomputació que
treballava de bades a Espanya. Clar, no va jugar a la loteria, ni va resar a la
verge del que siga... dona de poca fe! Fem un pas avant "anem a més" convertim
el "Qué inventen ellos" en: inventem nosaltres però en terra d'ells
que ja pagarem (en sobres) les patents.
Gibraltar español
La veritat és que açò últim, em retrotrau a la meua llunyana infància, cada
vegada que el franquisme tenia problemes ací estava Gibraltar per a distraure
el personal. Però tot va unit, els britànics van ocupar al llarg de dos segles
a la Mediterrània: Gibraltar, Menorca, Malta i Xipre i amb això i una poderosa
flota, fruit dels invents en la indústria siderúrgica i en la de construcció
naval van aconseguir el domini de tot aquest mar, sense ocupar més que uns espais de terra molt petits.
Què inventen ells!
Ara es parla, una altra idea més, cobrar 50 euros per entrar o eixir de la
roca, en entrevista al diari ABC el ministre d'Assumptes Exteriors d'Espanya,
José Manuel García Margallo, va assegurar que "con Gibraltar s'ha acabat l’esbarjo
de l'època de Moratinos" i a mi que açò em recorda al Gordon Gekko de Wall
Street, la pel·lícula d'Oliver Stone: "Val,
s’han acabat els Nadals"
Quants bancs espanyols tenen
oficines obertes a Gibraltar? Quantes empreses d'espanyols hi ha constituïdes a
Gibraltar? Per què d'açò no es parla?
Apel·lar als instints és el que fan els mals polítics, la principal labor
d'un polític és apel·lar a la raó, exposar els problemes de manera clara, fer visibles
les possibles solucions i explicar perquè es tria una en detriment d'altres.
Fer pedagogia.
Patriotisme de llanda... citant el conservador anglès Samuel Johnson:
"el patriotisme és l'últim refugi
dels canalles “
Corol·lari
Deia Goethe "contra l'estupidesa fins als mateixos déus lluiten en
va" deia Einstein "sòls hi ha
dos coses infinites l'univers i l'estupidesa humana i del primer no n’estic
segur"
Tot açò m’eixuga...
José Luis y su guitarra "Gibraltar Español" (fragment)
