Canviem l'himne

No, no m'he tornat boig, crec que si teniu l'amabilitat de llegir fins al final veureu que és una proposta molt meditada.

Hi ha raons que m'inciten a plantejar el tema, una a tenir en compte és que l'himne és fruit d'una època heroica, en la que encara estava ben vist donar la vida per la pàtria, però el període històric en que vivim es caracteritza per un major egoisme mercantil. Analitzem-ho.

En aquesta època de separatismes i desestructuració crec que hem de tindre presents les paraules d'André Glucksmann 'La qüestió del segle XX va ser: totalitarisme o democràcia. La qüestió de avui és: democràcia o corrupció Ací i ara l'elecció està clara. No hi ha dubte que hem apostat per la corrupció, només cal veure la composició del nostre parlament. Per tant això de “[...] la nostra regió va saber lluitar”,  simplement no té sentit.

Ítem més, citant Josep Ramoneda “El govern de les nostres democràcies es legitima cada vegada més per un tipus de veritat tecnocràtica construït sobre la triada creixement, competitivitat, consum”.  Per tant res de “[...] ofrenar noves glòries a Espanya” ja que ofrenar és: Privar-se algú d'una certa cosa per amor o devoció a la cosa o persona a qui s’ofereix i seria sinònim de sacrificar, paraula ja periclitada.

Ítem més, per a Tzvetan Todorov el neoliberalisme es caracteritza per una concepció de l'economia com activitat completament separada de la vida social, que ha d'escapar al control de la política. Doncs és necessari adequar-se a aquesta realitat.

D'altra banda un himne ha de reunir les següents característiques:

• Escrit en vers.
• Els versos s'organitzen en estrofes.
• Pot presentar versos rimats.
• Presenta una retronxa o tornada que es repeteix entre les estrofes.
• El tema central gira entorn d'un element o valor especial que es destaca o lloa.
• Presenta un to solemne.
• Recorre a les figures literàries per a donar-li expressivitat poètica al seu contingut
• Pot ser llegit, però la seua força major s'expressa al ser interpretat musicalment.
• Arreplega el sentir d'un grup de persones

Crec que aquesta proposta, en la meua modesta opinió, compleix totes les característiques, a més d'adaptar-se als nous temps i compta amb l'avantatge que, amb uns pocs arranjaments en lletra i música, ens pot identificar a tots, o a quasi tots (sempre hi ha gent incivil, sensedéu i sensepatria que no estarà d'acord amb res) els que vam nàixer y/o vivim en aquesta bella terra per això, la base que propose per al nou himne no és una altra que: Cambalache ( No m’atreveix a fer la traducció ja que, encara que valencià, no sóc filòleg)

 Altrament compta amb els avantatges de tenir una retronxa que tot el món podria cantar:

COMUNITAT, cambalache
problemática y febril!
El que no llora, no mama,
y el que no afana es un gil[i].

I una versió més curta que bé podria ser aquesta:

COMUNITAT, cambalache
problemática y febril!
El que no llora, no mama,
y el que no afana es un gil.

Vivimos revolcaos en un merengue
y en un mismo lodo
todos manoseaos...

Hoy resulta que es lo mismo
ser derecho que traidor..!
Ignorante, sabio, chorro[ii],
generoso o estafador!

Todo es igual! Nada es mejor!
Lo mismo un burro
que un gran profesor!
No hay aplazaos ni escalafón,
los inmorales nos han igualao.

Si uno vive en la impostura
y otro roba en su ambición,
da lo mismo que sea cura,
colchonero, rey de bastos,
caradura o polizón...

COMUNITAT, cambalache
problemática y febril!
El que no llora, no mama,
y el que no afana es un gil.

---

[i] babau

[ii] lladre