Alegro ma non troppo. Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana

L'any 1988 El professor Carlo Maria Cipolla (1922 - 2000) , que va ser catedràtic de la Universitat de Berkeley de Califòrnia, va escriure un meravellós pamflet: “Allegro ma non troppo” traduït al castellà i publicat per Lampre editorial amb el títol de “Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana”

En aquest escrit Cipolla desenvolupa una visió de la gent estúpida com un grup més poderós que grans organitzacions com la Màfia, l'ONU, o la Internacional bancària. El grup dels estúpids, sense reglamentacions, líders o manifestos, aconsegueix exercir un gran efecte amb una coordinació increïble.

El professor Cipolla establix cinc lleis fonamentals de l'estupidesa: 

1. Sempre i inevitablement qualsevol de nosaltres subestima el nombre d'individus estúpids en circulació.

Establix el nombre de persones no importa la professió o la classe social en un número fix?. (Al meu parer aqueix número és el 5% en els nivells més baixos, si bé va augmentant conforme la persona ocupa més llocs de responsabilitat, així entre obrers de la construcció seria el 5%, però entre els membres d'un consell de ministres eixe tant per cent seria significativament major)

2. La probabilitat que una persona donada siga estúpida és independent de qualsevol altra característica pròpia de la dita persona.

 En aquesta llei fa un incís tècnic i establix quatre categories de persones:

·         Intel·ligents: Es beneficien a si mateixos alhora que beneficien als altres. (+ +)

·         Incauts: Es perjudiquen si mateixos alhora que beneficien als altres. (- +)

·         Malvats: Es beneficien a si mateixos alhora que perjudiquen els altres. (+ -)

·         Estúpids: Es perjudiquen si mateixos i als altres (- -)

Amb tot això podem fer esta distribució cartesiana:

3  LLEI D'OR: Una persona és estúpida si causa dany a altres persones o grup de persones   
    sense obtindre ella cap guany personal, o, inclús pitjor, autoprovocant-se dany a si mateixa en 
    el procés.
 
4.      Les persones no-estúpides sempre subestimen el potencial danyós de la gent estúpida; constantment  
      obliden que en qualsevol moment, en qualsevol lloc i en qualsevol circumstància, associar-se amb 
      individus estúpids constituïx invariablement un error costós.

3.      Una persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que pot existir.

Allegro mon non troppo acaba així:

“En un país en decadència, el percentatge d'individus estúpids continua sent igual; no obstant això, en la resta de la població s'observa, sobretot entre els individus que estan en el poder, una alarmant proliferació de malvats amb un elevat percentatge d'estupidesa i, entre els que no estan en el poder, un igualment alarmant creixement del nombre dels incauts.”

Són d’aplicació aquestes idees en aquest moment?