El que va ocórrer el 7 de
setembre de 2013 en Buenos Aires amb la no-concessió de l'olimpíada del 2020 a
Madrid i el seguiment de la notícia per bona part dels mitjans de comunicació
d'aquest país em porta a la ment allò que va escriure Karl Marx en el 18
brumari de Lluis Bonaparte: "La
història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia, la segona com
farsa”
Des del principi el tractament
dels mitjans de comunicació a la notícia de la designació de la seu de les Olimpíades
de l'any 2020, a la que aspirava Madrid, s'ha fet amb tant triomfalisme, amb
tanta seguretat, amb tant anglès macarrònic, amb tants comentaris hagiogràfics
de la intervenció d'aquest i aquella, amb tanta... xerrameca no podia acabar bé
i així ha sigut.
La tragèdia: Cuba 1898
Davant de la imminent guerra amb els
Estats Units la premsa espanyola de l'època menyspreava els americans, a qui es
cridava "tocineros" i s'afirmava categòricament que la guerra seria
guanyada fàcilment.
A la major
part de la població espanyola, de l'època, que no tenia la cultura més elemental,
se li va fer creure totes les fal·làcies, que per inconsciència o mala fe es
van publicar en la majoria dels periòdics, excepte honroses excepcions.
La insensatesa va arribar a tal extrem que en
algun mitjà s'advocava per la invasió dels Estats Units als què es presentava
com una potència dèbil que necessitaria més de mig milió de soldats per a
protegir la immensa longitud de les seues costes.
Algunes cites extretes de l'article de Guillermo López García
Confiada en su
derecho y en la corrección irreprochable de su conducta, España no por eso
perderá la serenidad en la crisis pendiente. Tiene de su parte la opinión del
mundo
(La Época)
Si hemos de apelar al
quijotismo, hagámoslo antes de que nos tomen mano y vez los yanquis (Heraldo de Madrid)
Esta nación de héroes
y de mártires, de caballeros y de cristianos, es hoy como ayer la España de las
grandes conquistas y de las grandes revoluciones, la España de Lepanto y del
Dos de Mayo
(El Correo español)
Todo debe aceptarse
menos que se pisotee nuestro honor y se burle de nuestra paciencia ese pueblo
de mercaderes que todo lo fía a sus millones (La Correspondencia Militar).
La
farsa: Buenos Aires 2013
Madrid
2020: Cuatro votos de diferencia dejan a la capital fuera de
juego (ABC)
Mire vostè, que no van ser quatre. En la primera
votació van ser Tòquio 42, Istanbul, 26 i Madrid 26
¿Conspiración en el COI contra Madrid? Nadie lo decía públicamente, pero en los corrillos se extendió una teoría de la conspiración. "En el Comité Olímpico Internacional hace falta una reforma y que se vote a mano alzada. Esto no se arreglará hasta que los que voten tengan que decir a quién han votado y por qué", afirmó un importante empresario español presente. (El Mundo)
Madrid no merecía una
eliminación tan cruel porque había hecho los deberes y puso todo el corazón
para convencer a los miembros del COI en su último movimiento con una
extraordinaria puesta en escena con el Príncipe Felipe a la cabeza (La Gaceta)
La desfachatez del COI. “Nunca he
tenido una buena opinión de los miembros del COI porque responden a intereses
personales y en algunos casos, incluso, inconfesables. Lo sucedido ayer fue una
vergüenza, porque Madrid merecía ganar…” (La Razón)
Conclusió
Es podria dir de certs mitjans de comunicació
allò que es va dir dels Borbó (francesos) quan es va restaurar la monarquia,
després de la derrota de Napoleó: “Ils n’ont rien
appris, ni rien oublié” (no aprenen res i no obliden res) .
Doncs això.
Sobre la guerra de Cuba:
No hay comentarios:
Publicar un comentario